L'humor representarà Espanya a Eurovisió

Difícilment Rodolfo Chikilicuatre igualarà aquest any Massiel i Salomé en el festival d’Eurovisió que se celebrarà el 24 de maig a Belgrat si la inestabilitat política de la zona no ho impedeix. El personatge de moda inventat per la indústria Buenafuente, que és interpretat per l’actor David Fernández i que es va fer famós per donar vida al poc agraciat Gilipollas, amb una forma de caminar que ha estat repetidament imitada, sortirà a l’escenari dintre de dos mesos i mig per defensar una cançó indefensable, 'Baila el Chikilicuatre'. El tema, que fins aquest dissabte contradeia les normes del festival europeu de música perquè contenia al·lusions polítiques poc elegants (al líder del PP Mariano Rajoy, al president Zapatero i al president de Venezuela Hugo Chávez) i tenia una durada massa breu, no és més que una col·lecció de referències frikies molt populars orquestrades des del programa de Buenafuente, que s’emet a la cadena privada La Sexta.

Amb un humor que per fi ha aconseguit traspassar el llindar del, sembla ser, poc exportable humor català, el programa de Buenafuente ha donat llum a grans personatges que no han trigat a traspassar el límit de la caixa tonta. Un exemple és, sense dubte, el del Gilipollas. Tot i això, molt més important ha estat el fenomen del Neng de Castefa, amb unes expressions, una manera de ballar i una vestimenta que han derivat, fins i tot, en una colla de productes de merchandising no massa afortunats.

L’èxit de Chikilicuatre és un exemple més de com l’humor de masses proposat per Buenafuente connecta amb l’audiència i crea modes i tendències que es reprodueixen pel carrer en forma d’imitacions, fet que segurament deu ser el somni de tot humorista o guionista. Chikilicuatre es va presentar al programa Salvemos Eurovisión per connectar amb el públic més jove, sense oblidar tampoc les generacions més avançades. Així, David Fernández combina el tupè d’Elvis Presley amb una armilla daurada que evoca a la cultura més pop dels 80, amb unes grans ulleres de sol i amb una guitarra de joguina. La seva cançó, a més, fa referència al break dance, a Michael Jackson, a King África (al crit de Bailarrr bailarrrrr) i a Robocob, més enllà de les al·lusions sexuals i del ritme general de la cançó, que recorda al Reggaeton. Amb tots aquests ingredients, el 56% del públic de Salvemos Eurovisión va escollir dissabte passat a Chikilicuatre perquè realci el festival d’Eurovisió. La segona classificada va ser Coral, amb un 14%. Les diferències són clares i el públic mana, o sigui que Chikilicuatre haurà de fer les maletes cap a Belgrat. Com a mínim riurem. Qui sap si Chikilicuatre aconseguirà que es regenerin la il·lusió i les expectatives que va provocar fa anys la cantant Rosa López.

Hi ha qui ha posat el crit al cel i ha dit que Espanya farà molt mal paper al festival. És trist de dir, però és improvable que Chikilicuatre desentoni en un concurs musical que camina a passos agegantats cap a l’orterisme absolut (els candidats d’Espanya l’any passat van ser els D’Nash amb ‘I love you mi vida’, una joia, com demostra la profunditat del títol). Eurovisió sembla, cada vegada més, un projecte per fomentar l’antieuropeisme o per destruir la música. Salvem-nos d’Eurovisió.