“Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada”.
L’escriptor català Josep Pla (1897-1981) començava amb aquest comentari el dietari que, revisat en anys posteriors per un Pla madur, portaria per títol El Quadern gris, obra que s’ha erigit com un dels baluards de la literatura catalana i com la millor creació de l’escriptor català. El primer comentari del llibre data del 8 de març de 1918 i recorre tot aquest any del període d’entreguerres així com el 1919. Dissabte es van complir noranta anys des que Pla encetés aquest ambiciós i treballat projecte quan només comptava 21 anys. Josep Pla va sorprendre la literatura del moment per la vivacitat i visualitat dels seus adjectius, precisos i propis dels cinc sentits, i per la importància de la descripció, sempre selectiva, que fins i tot arribava a ofegar l’acció. L’escriptor torna a sorprendre la literatura, tot i ser mort, amb una iniciativa impulsada per la fundació Xarxa de Mots i la Fundació Josep Pla que rejoveneix i revoluciona de nou la seva figura. I és que els joves d’avui dia no acostumen a fer dietaris. Els diaris personals pertanyen al passat, i els blocs penjats per Internet semblen haver-ne pres el relleu. Per aquesta raó, El Quadern gris de Pla arriba a la Xarxa en forma de dietari, en el format habitual dels blocs (BloQG). Com faria un usuari qualsevol, el difunt Pla penja cada dia els comentaris i anotacions de la seva obra. A més, seguint l’estructura típica dels blocs, la pàgina web d’El Quadern gris compta amb imatges, un apartat d’enllaços, la possibilitat de fer comentaris a les diferents entrades de Pla i un seguit d’etiquetes que cataloguen els textos del bloc en funció de les grans temàtiques que va tractar Pla en la seva obra, com per exemple la descripció de paisatges, els retrats, els autorretrats, les reflexions literàries, la transició del món rural a l’urbà...
Josep Pla es caracteritza, com es desprèn precisament d’El Quadern gris, per “estripar papers” i experimentar amb el seu estil literari. La iniciativa per impulsar aquest bloc sembla hereva d’aquesta actitud inconformista i perfeccionista de l’escriptor de Palafrugell. Tot un precedent per a la literatura. Una obra tan ben valorada, tan literàriament perfecta, però d’un escriptor tan temut per la majoria d’estudiants i de joves lectors, potser per l’enorme presència de les descripcions o per la controvertida vida política de l’escriptor, propera al feixisme; fa ara un petit pas per Josep Pla, però un gran pas per la literatura catalana. Davant la crisi crònica dels llibres catalans, cal apostar per les grans estrelles, pels grans clàssics, i transformar-los als nous temps, adequar-los a les noves tendències i formes d’expressió. Josep Pla obre un camí esperançador per a la difusió de la nostra rica tradició literària.
L’escriptor català Josep Pla (1897-1981) començava amb aquest comentari el dietari que, revisat en anys posteriors per un Pla madur, portaria per títol El Quadern gris, obra que s’ha erigit com un dels baluards de la literatura catalana i com la millor creació de l’escriptor català. El primer comentari del llibre data del 8 de març de 1918 i recorre tot aquest any del període d’entreguerres així com el 1919. Dissabte es van complir noranta anys des que Pla encetés aquest ambiciós i treballat projecte quan només comptava 21 anys. Josep Pla va sorprendre la literatura del moment per la vivacitat i visualitat dels seus adjectius, precisos i propis dels cinc sentits, i per la importància de la descripció, sempre selectiva, que fins i tot arribava a ofegar l’acció. L’escriptor torna a sorprendre la literatura, tot i ser mort, amb una iniciativa impulsada per la fundació Xarxa de Mots i la Fundació Josep Pla que rejoveneix i revoluciona de nou la seva figura. I és que els joves d’avui dia no acostumen a fer dietaris. Els diaris personals pertanyen al passat, i els blocs penjats per Internet semblen haver-ne pres el relleu. Per aquesta raó, El Quadern gris de Pla arriba a la Xarxa en forma de dietari, en el format habitual dels blocs (BloQG). Com faria un usuari qualsevol, el difunt Pla penja cada dia els comentaris i anotacions de la seva obra. A més, seguint l’estructura típica dels blocs, la pàgina web d’El Quadern gris compta amb imatges, un apartat d’enllaços, la possibilitat de fer comentaris a les diferents entrades de Pla i un seguit d’etiquetes que cataloguen els textos del bloc en funció de les grans temàtiques que va tractar Pla en la seva obra, com per exemple la descripció de paisatges, els retrats, els autorretrats, les reflexions literàries, la transició del món rural a l’urbà...
Josep Pla es caracteritza, com es desprèn precisament d’El Quadern gris, per “estripar papers” i experimentar amb el seu estil literari. La iniciativa per impulsar aquest bloc sembla hereva d’aquesta actitud inconformista i perfeccionista de l’escriptor de Palafrugell. Tot un precedent per a la literatura. Una obra tan ben valorada, tan literàriament perfecta, però d’un escriptor tan temut per la majoria d’estudiants i de joves lectors, potser per l’enorme presència de les descripcions o per la controvertida vida política de l’escriptor, propera al feixisme; fa ara un petit pas per Josep Pla, però un gran pas per la literatura catalana. Davant la crisi crònica dels llibres catalans, cal apostar per les grans estrelles, pels grans clàssics, i transformar-los als nous temps, adequar-los a les noves tendències i formes d’expressió. Josep Pla obre un camí esperançador per a la difusió de la nostra rica tradició literària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario