Reportatge sobre l'ofici de l'escriptor i sobre la conversió de Barcelona en una ciutat literària amb motiu de la recent publicació d'El joc de l'àngel, del best-seller català Carlos Ruiz Zafón, que amplia l'univers encetat a l'Ombra del vent i cobreix d'una capa de misteri i de llegendes la Barcelona de l'Exposció Universal de 1929, la rosa de foc del pistolerisme i les convulsions de les primeres dècades del segle XX... Tot un exemple de màgia i transformació literària i de com elaborar bona propaganda turística per una ciutat com la capital catalana.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Em fa molta gracia quan parlen de tendències i de productes únics que trenquen records com si les vendes massives d’un llibre fossin producte de l’atzar. Sure!, amb 1.000 exemplars i un bon grapat de traduccions.... Diu el presentador: “S’ha convertit un fenomen literari”. L’heu convertit vosaltres cínics!. Buideu tota la literatura en un sol producte anual colla de porucs mediàtics. “Muy pocas veces un libro se convierte en notícia”, afegeix. Com és fabriquen les notícies?
Aquest escriptor rep subvencions de l’ajuntament per patrocinar la ciutat i la seva historia? O només Woody Allen?
Tomàs
Ieps! La veritat és que et dono tota la raó, Ramon. Només afegir que alguna cosabona haurà fet també l'autor i alguna cosa bona tindrà l'obra. El que és cert és que hi ha moltes altres obres que mai tindrem l'oportunitat de valorar o de convertir en "fenòmens literaris" perquè les editorials no els donen les mateixes oportunitats.
Gràcies pel teu punt de vista!!!
Estic d'acord amb el que dius, tomás. Sent sincer, no he llegit res de Carlos Ruiz Zafón, ni "L'ombra del vent", ni aquest darrer "El juego del ángel", de tal manera que no puc jutjar la qualitat de la seva obra, sobre si val la pena llegir-la o no. El que no comprenc és el rebombori muntat a l'entorn d'aquesta darrera obra, que si les cues a la Rambla en el Sant Jordi per signar el llibre, que si és la novel·la de ficció més venuda de la festa... etc.
Jo crec que es tracta en sí d'una d'una conjunció "maligna" (en el sentit de preparada i premeditada) entre la indústria editorial, els mitjans de comunicació, i la manca de risc i originalitat per part del públic lector en la recerca de llibres que justifiquin el perquè de llegir. Aquest tres elements de la conjunció es superposen i s'interrelacionen en un cercle viciós del qual s'arriba a la conclusió de què la gent no s'atreveix a apostar més enllà del què li ensenya el màrketing cultural.
En aquest cas, en la literatura, què podem fer els lectors? Doncs mirar d'abarcar tots els llibres que poguem llegir, i convertir-nos nosaltres mateixos en crítics de la nostra experiència. A partir d'aquí, exponem aquesta experiència envers els altres, i que cadascú jutgi d'acord amb els seus gustos i principis aquestes experiències derivades de la lectura. L'ideal? Comprar el llibre de Zafón, sí, però en tot cas com un llibre més d'entre totes les novetats editorials del Sant Jordi; però en cap cas comprar perquè ens veiem obligats per decret pel què ens diuen els mitjans i les editorials.
Una altra cosa. Patètic el sistema de subvencions. Realment és un incentiu a la creació cultural, o bé ho és a la comoditat d'aquells artistes coneguts i consagrats? S'hauria de veure...
Salutacions
"Muy pocas un libro se convierte en noticia". Si ja ho diu el mateix presentador.
Luís Zafón va provocar unes cues inacabables durant tot el dia de Sant Jordi, mentre que escriptors de la talla de Galeano es rascaven el nas a la paradeta de firmes.
Fenòmen mediàtic, i prou. Jo no vaticino que sigui una mala novel·la i, de fet, La Sombra del Viento em va agradar força. Ara, quan començaren a fer-la best-seller i ja no van parar, com estant fent ara amb El Juego del Ángel, em produeix una mica d'urticària. I penses: quin orgull per a un autor que els 1.000 exemplars que es venguin de la seva obra siguin fruit d'un bombardeig mediàtic a tort i dret?
Doncs ara no la penso llegir, apa.
Publicar un comentario