La creació de l'opinió pública europea com a mostra gens exemplificadora ni clara del periodisme cultural, però mostra, de tota manera

Fins a quin punt l’Agence Europe està relacionada amb el periodisme cultural? Se m’escapa totalment, tot i que de ben segur deu tenir uns vincles directíssims, tenint en compte que el passat dimecres 7 de maig la classe de periodisme cultural es va traslladar a la sala de graus per escoltar una conferència sobre aquesta agència centrada en els afers europeus.

Tot i que qüestiono la relació entre aquesta empresa i l’àmbit cultural que, se suposa, és el nostre centre d’estudi, això no treu la tasca encomiable que, des de l’any 1953, fa l’Agència Europa per anar teixint la utopia, cada vegada menys utòpica, d’una Europa unida, amb una opinió pública immersa en assumptes europeus i no només en els nacionals.

Les encarregades de transmetre’ns l’esperit de l’Agence Europe van ser les dues rialleres germanes Gazzo (Marina i Lidia), que actualment representen l’empresa. El seu pare, Emanuele Gazzo, va ser el primer director de l’agència, tot i que va ser fundada pel periodista Ludovico Riccardi, i el seu nét, Lorenzo, n’és el gerent actual.

Més enllà de les sagues familiars, l’Agència Europa s’ha distingit pel seu rigor informatiu i per convertir-se en una font informativa clau de la integració econòmica i política de la Unió Europea. Actualment, aquesta tasca no sembla tan difícil com l’any 1953, en plena postguerra i amb divisions ideològiques arreu d’Europa. L’empresa, amb seu a la capital de la UE, Brussel·les, compta amb un equip de periodistes especialitzats, i tot i tractar aspectes europeus, no oblida les perspectives nacionals i regionals dels estats-membre. Tot i aquesta multiperspectiva, la pàgina web només compta amb 4 idiomes (italià, francès, anglès i alemany).

L’Agence Europe disposa de diversos serveis, entre els quals destaca l’Europe Daily Bulletin, que se centra en les notícies de la Unió Europea i és un recurs molt útil en l’àmbit acadèmic i de presa de decisions, segons la web de l’agència. També és destriable l’Europe Diplomacy and Defense, un document que es publica dues vegades a la setmana i es refereix a les decisions preses per la Unió Europea i la OTAN en àmbit de seguretat.