Malsons en un pijama de ratlles

És un dels fenòmens literaris del moment. És una mica menys que una novel·la i una mica més que un conte. Una al·legoria, segons el seu autor. A Irlanda encapçala les llistes de ventes i, a Espanya, tres quarts del mateix. La indústria del cinema ja s’ha fixat en la història i la primavera de l’any 2007 Miramax/Disney es va encarregar de fer-ne l’adaptació cinematogràfica a Budapest. Es tracta d’El noi del pijama a ratlles, de l’irlandès John Boyne, i és un llibre que no deixa indiferent. Si bé és cert que el seu àmbit temàtic no és gens original (suposa l’enèsim viatge al camp de concentració d’Auschwitz) sí que ho és, i molt, el tractament que se’n fa.

En primer lloc, és un nen de nou anys, en Bruno (amb poques llums i sovint una mica repel·lent, tot s’ha de dir), el qui explora dins de la barbàrie humana dels camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, i ho fa amb la ingenuïtat pròpia de la seva edat. La innocència potser és exagerada, però ara em costa recordar com pensava jo quan tenia 9 anys, i com hagués reaccionat, quines explicacions improbables hagués donat, davant l’evidència que el món no era un conte de fades sinó un malson de gremlins amb creu gamada incorporada.

En segon lloc, el punt de vista no es troba en el fang ni en l’horror dels camps de concentració, sinó just a l’altre costat del filat, el dels “Contraris”, com el protagonista del llibre acaba deduint.

Tot plegat, suposa la lenta reconstrucció de l’horrible realitat que en Bruno va fent a la seva ment fins a submergir-s’hi. Per al lector, El noi del pijama a ratlles és una nova i necessària aproximació emocional a uns fets tràgics que no només demanen ésser recordats, sinó també ésser patits i plorats. És una ínfima penyora per tot el mal que ens podem arribar a fer els uns als altres.